dilluns, 9 de març del 2009

ELOGI DELS GRUPS DE LECTURA

Elogi dels grups de lectura

Jaume Cela

Perspectiva escolar n. 323, març 2008 . Publicació de Rosa Sensat (pàgina 81)

Avui toca. Un dimarts de cada mes. I avui és dimarts. Dins la cartera porto el llibre que he llegit i que comentarem al grup de lectura. Som una colla que ens trobem perquè volem, perquè ens agrada llegir i perquè ens apassiona compartir el que ens il.lumina o ens enfosqueix cada lectura.
Aprofito el viatge per mirar els apunts que havia pres, els moments que em semblen més destacats de la novel.la. Per què vaig remarcar aquest fragment ? Òndia, em faig vell i la memòria ja comenta a ser un colador.

Arribaré a la sala on ens reunim. Ens saludarem. Intercanvis en grups petits. Ei, com va tot ? I què fan els fills ? Què dius, ara ? Mira quin article vaig trobar ? Què em recomanes de cine ?

Anirem seient i començarem oficialment la sessió. Joan Carles Mèlich, mestre de cerimònies d’aquest ritual que mostra la nostra humanitat necessitada de la veu dels altres, preguntarà : Bé, què us ha semblat el llibre ? El comentarem, canviarem impressions, justificarem això i allò altra. A vegades, la discussió s’escalfarà. Argument contra argument. Una opinió al costat d’una altra. Respecte escrupulós a la persona que expressa el seu parer sense por a perdre punts, sense que la seva imatge quedi compromesa i deteriorada. Ben a l’inrevés : la teva opinió em fa crèixer. La desitjo, perquè hi ha desig en tot aquest procès. Contrast d’idees. Crítica.

I riem, riem molt. I em sembla que quan falta un membre del grup el trobem a faltar. Fins i tot gosem imaginar què diria. I encara més : fins i tot, em sembla que ens estimem.

Acabarem la sessió i tornarem cap a casa més rics en tot. Més rics en aquella saviesa que dóna saber-te humà entre humans. I amb ganes de millorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada